LA IGNORÀNCIA FA MAL

La ignorància fa mal, molt mal. No intentis justificar-te dient que ho fas inconscientment perquè no m'ho crec. Si hi ha alguna acció inconscient és el que fa el meu cos, suplicant en silenci perquè em facis cas.

Quan ens creuem passes de llarg, intento atrapar-te però els meus peus s'aturen i esperen que en qualsevol moment et giris i et dirigeixis a mi. Els meus llavis s'obren en un intent desesperat de cridar la teva atenció, però no produeixen cap so, en la teva presència emmudeixen. Em quedo allà plantada, mirant-te, intentant trobar una explicació de perquè m'evites, però no se m'acut res. A vegades, els meus ulls topen amb els teus, em debilito i les cames em fan figa. Les meves pupil·les et supliquen, reclamant la teva atenció, la proximitat del teu cos, però dins dels teus iris només hi ha buidor; al percebre-la aparto la mirada, trista i rebutjada. 

De nit, amb les parpelles tancades, noto que t'acostes per darrera; sento com l'escalfor del teu cos aviva les flames del meu interior. Una esgarrifança em recorre l'espinada quan noto un dit que m'acaricia el braç pujant lentament, se'm posa la pell de gallina i somric de la sensació que em provoca la teva proximitat. Un altre dit puja lentament per l'altre braç causant que les meves galtes s'encenguin. Quan els dos dits arriben a les meves espatlles, noto com la resta de dits es posen sobre els mus omòplats i em fan girar encarant-me a tu. Busco els teus ulls pregant no trobar-hi aquella buidor que els caracteritza de dia, per sorpresa meva estan plens de vida, les teves pupil·les irradien felicitat. Somrius i et corresponc la rialla. Lentament, t'acostes, pressento que els nostres llavis es fusionaran, però no; continues apropant-te fregant les nostres galtes lleugerament fins que les portes del teu alè s'aturen a pocs centímetres de la meva orella. Sento com inspires a punt de xiuxiuejar-me alguna cosa i tanco els ulls per retenir aquest moment en la memòria.

És en aquest precís moment que em desperto, no faig res per combatre les llàgrimes que em cauen perquè estic trista, no, estic enrabiada, irada que això és només un somni. Perquè avui quan ens tornem a creuar el meu cos bloquejat emmudirà i els meus ulls intentaran captar la teva atenció, però tu, "inconscientment", contraatacaràs de nou amb la teva ignorància.

Atentament:
La noia que parla