AIXÒ NOMÉS ÉS EL PRINCIPI, BONICA

Va obrir els ulls mandrosos, tenia un record poc clar del que havia succeït la nit anterior, va estirar-se sota els llençols i va fer mitja volta sobre si mateixa. Els seus ulls van veure'l i va recordar tot el que havia passat en les últimes hores. 

Feia unes quantes setmanes que quan sortia a fer el got amb les amigues veia un grup de nois força guapos que jugaven al billar. N'hi havia un en concret que tenia la mirada perduda i més fosca que la nit de fora. Recordava que alguna vegada aquelles vidrieres de la nit s'havien creuat amb els seus ulls, però el contacte mai havia durat prou com per semblar que hi hagués possibilitat de què passés alguna cosa, aquella nit, però, les coses havien anat diferent.

Aquella nit no hi havia ningú a la taula del billar quan ella i les seves amigues van entrar al bar. Elles seien a la taula de sempre, reien i bevien quan ella va notar el pes d'una mirada sobre seu. Va desviar els ulls de la taula i els va dirigir cap al fons del local on, en una taula apartada de la multitud, seia el noi de la mirada nocturna. La mirava i ella ho havia notat, els seus ulls ara estaven els uns posats en els altres i es deien més del que s'haurien pogut dir en totes aquelles setmanes de mirades fugaces. 

Devien passar uns minuts de les dues quan ell va aixecar-se, va pagar i, després d'una última mirada va sortir del local. Ella va acomiadar-se de les seves amigues amb l'excusa que no es trobava massa fina. Caminava pel carrer quan un braç la va estirar fins a quedar encarats, ella arrambada en una paret d'un carreró i aquells ulls misteriosos clavats en els seus llavis. Van estar-se així un minuts, fins que ell va reaccionar:

- Aquest no es un bon lloc.

Va estirar-la de la mà i se la va endur a casa seva. No havien acabat de passar el portal que ja estaven enganxats per la boca, no podien separar-se tret que es traguessin una peça de roba: ara ell li treia la samarreta, ara ella li descordava els texans. Peça a peça van quedar completament nus davant del llit, ell la va tombar i se la va quedar mirant. En aquell instant ella va tenir la sensació que per primera vegada els seus d'ulls tenien una espurna de brillantor, com si una estrella hagués entrar al firmament, ell va dir-li que era la cosa més bonica que havia vist mai i van omplir-se de plaer fins que el sol va començar a fer-se lloc entre les persianes. 

Ara ella contemplava estirada el cos més perfecte que havia vist mai. El pit s'inflava i es desinflava lentament al ritme de la respiració compassada, ell va somriure i ella va tenir curiositat de què devia estar somiant. No ha haver d'esperar molt per saber-ho. Ell també va encarar-se-li, va obrir els ulls que tornaven a brillar,va eixamplar el seu somriure i després de dir-li "bon dia" amb un petó ben dolç va xiuxiuejar unes paraules que van marcar-los per sempre:

- Això només és el principi, bonica.

Atentament:

La noia que parla