EL PUNT I FINAL

Les histories d'amor als llibres són boniques, tenen un final feliç. Quan obres la coberta saps que a l'última pàgina hi ha dos personatges que acabaran feliços tot menjant anís. Ella vivia d'aquestes històries, se n'alimentava, aquells relats feien créixer en ella l'esperança que algú - en un món remot - tenia un llibre entre les mans i, entre aquelles dues cobertes s'hi amagava la seva història, una història amb un final feliç.

La veritat, és que estava vivint una història molt bonica: les primeres mirades, on el silenci omplia un buit de paraules innecessàries; la primera conversa, on va posar nom a aquells ulls que la despertaven a mitja nit; la primera cita, on cada gest és important per determinar cap on seguirà la relació; el primer petó, en què els seus llavis van segellar els seus sentiments; l'oficialitat, aquell moment en què el seu amor va passar de ser una cosa entre ells dos a ser d'àmbit públic;...

Com tota història, ha de tenir un final, i el d'ella, va arribar una tarda de tardor. Ella esperava sota els arbres del parc, els seus peus jugaven amb algunes fulles que ja no aguantaven el fred de l'octubre. Feia una estona que s'esperava i començava a espantar-se que a ell no li hagués passat res dolent, quan va fer acte de presència. No havies de fer més que mirar-li la cara per saber que alguna cosa no anava bé. Ella va fixar la mirada en la seva, ja duien junts prou temps per poder endinsar-se en la mirada de l'altre i saber què passava, normalment es trobaven immersos en un mar de sentiments, de dolçor, de tendresa. Avui, en els ulls d'ell no hi havia paraules: hi havia el punt. 

El punt són aquelles paraules amargues que ningú gosa pronunciar, que tothom intenta evitar al preu que sigui, són unes paraules tabú, unes paraules que indiquen final. Ella sabia que aquell no era final amb anís, i molt menys feliç. Era un punt, però no anava seguit d'un "ooo" per part del lector mentre tanca la coberta. Ella acabava d'aterrar des del planeta fantasia: no era la protagonista d'una novel·la, aquell noi no era el seu Romeu, ni el seu Sr. Darcy, ni cap altre protagonista de les històries romàntiques més conegudes. Així que no li donaria el gust de posar el punt en aquella història, ho faria ella, va inspirar i va afrontar la situació:

- No ets més que un punt, un simple punt i a part. Així que ho sento, però jo busco un altre tipus de punt, un punt i final. Aquell punt en els ulls del qual hi trobaré el meu final: el meu i van ser feliços per sempre. 


Atentament:
La noia que parla