A vegades estem tristos, no tenim ganes de res.Simplement volem desaparèixer, volem fugir d'allò que ens amoïna. Ho desitgem amb totes les nostres forces i potser aconseguim evadir-nos. Tard o d'hora, però, acabem tornant a la realitat i els problemes hi segueixen sent.
El meu objectiu amb aquest text és intentar buscar un remei per a aquests dies feixucs, una solució per a aquests moments en què no tenim força. En aquesta última frase hi ha la clau: LA FORÇA. Hem de treure força d'algun lloc per tal de poder plantar cara a les preocupacions.
Hi he estat donant moltes voltes una estona i m'he adonat que no hi ha res més poderós que un somriure. Una rialla és càlida, fa que el cor torni a bategar després d'estar congelat pels problemes. Les persones que ens aprecien acostumen a ser els encarregats de treure'ns aquesta rialla a la superfície. A vegades, però, els altres no poden fer-hi res. Només nosaltres tenim l'última paraula en el nostre estat d'ànim.
Si els altres no pregunten, si els altres no ens fan costat, si no aconsegueixen ajudar-nos, hem d'esforçar-nos a buscar raons per somriure; motius per tornar a ser feliços.
Ara tanca els ulls i pregunta't: què en treus d'estar trist? Val la pena? Què pots fer per somriure de nou? Quins motius tens per fer una rialla? I sobretot, no t'oblidis que si no ets feliç els del teu voltant es preocupen i no donaràs cap oportunitat a algú perquè s'enamori del teu somriure.
Atentament:
La noia que parla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada